Problemas con los méritos académicos de Jaume Aymar (Decano de la Facultad de Filosofía de Cataluña)

12
(Texto traducido del original que se incluye más abajo)
La bibliografía del Decano de la Facultad de Teología de  Cataluña, Mn. Jaume Aymar Ragolta, presenta 56 entradas aproximadamente aunque el Catálogo Colectivo de la Bibliotecas de las Universidades Catalanas (CCUC) marque 78. En el CCUC hay duplicaciones de obras e incluso entradas que no están. Hemos incluido también sobre participaciones en video-documentales y colaboraciones que no constan en el CCUC como el artículo «El cardenal Martino visita Barcelona», en: Ecclesia, Nº 3342, 2006.

También hemos incluido el "Decálogo para el buen uso del teléfono móvil", escrito por Aymar

             1.- Desconectar siempre el móvil en actos públicos…

2.- Apagarlo también en las entrevistas y reuniones…Es preferible decirles educadamente: «En este momento no puedo atenderte, te llamaré más tarde».

3.- Preguntar si podemos ser atendidos en ese momento…

4.- Identificarse y verificar con quién se habla…

5.- Distinguir entre los temas de conversación presénciales y los telefónicos…

6.- Usarlo con mesura con personas que tratamos cotidianamente…

7.- Perder el miedo a poner y usar el contestador automático. Muchas personas aborrecen lo que denominan «hablar con una máquina» y, como consecuencia, renuncian a poner el contestador en su propio móvil. Así sólo se multiplican innecesariamente las llamadas y se complica la posibilidad de una pronta comunicación.

8.- Advertir si uno va al volante…

9.- Usar brevedad y prudencia por ambas partes…

10.- Renunciar a usarlo como instrumento de control. Algunas parejas lo usan con frecuencia para tener localizado en todo momento al partenaire. También algunos padres lo usan así respecto a sus hijos. Antes de llegar a este penoso límite, es preferible educar y vivir en un clima de libertad responsable.

Recordemos que Jaume Aymar es doctor en Historia del Arte por la Universidad de Barcelona, ​​decano de la Facultad de Filosofía de Cataluña (URL) y profesor de Filosofía e Historia del Arte de esta Facultad y de Cristianismo y Cultura Contemporánea en la Facultad de Ciencias de la Comunicación Blanquerna (Universidad Ramon Llull).

En general se trata de obras de poca monta excepto las obras de historia de Calonge donde Aymar aporta datos nuevos. Folletos y libritos de escasas páginas publicadas a menudo por la editorial de libros por encargo Edimurta vinculada al conglomerado de la prohibida canónicamente Casa de Santiago (María Corral, Universitas Albertiana, Carta de la Paz ...) En cuanto a los libros como tales, son casi siempre obras de varios autores donde Aymar participa con un artículo.


La obra filosófica es inexistente y el único escrito que se podría vincular y aún forzando mucho el concepto filosófico sería la lección inaugural del curso académico 2009-2010 en la Facultad de Teología de Cataluña en Barcelona:
Fra Ramon Pané i l'univers simbòlic taí: amb una introducció sobre la filosofia de la història en Miquel Batllori.

Inexistente también toda referencia a la Pastoral Familiar y a temas de bioética que se pudieran vincular a la defensa de la Vida y de la Familia tal como defiende la Iglesia Católica.Obra bibliográfica de Jaume Aymar:


Obra bibliogràfica de Jaume Aymar:

Historia de Calonge en el Baix Empordà (20)

  • L'Església parroquial de Sant Martí de Calonge, [S.l.] : Institut d'Estudis del Baix Empordà, 1981, 91 páginas.

  • Els Secrets de sa bardissa : [recull d'articles històrics sobre temes calongins], Sant Cugat del Vallès : E.R., 1982. Reedición corregida y aumentada en 1995 y 2005.

  • L'anticlericalisme en el Baix Empordà i altres articles històrics, Sant Cugat del Vallès : E.R. Edicions Catalanes, 1983

  • El Castell de Calonge, Girona : Diputació de Girona, Centre d'Estudis Calongins "Calònico", 1986, 18 páginas.

  • “Can Xifró de Calonge”, Estudis del Baix Empordà [s.l.] : Institut d'Estudis del Baix Empordà, Institut Ramon Muntaner, 2014 2385-3611 Núm. 14 (1995), p. 207-213

  • “Els Ragolta, un llinatge català a Cuba”, Estudis del Baix Empordà [s.l.] : Institut d'Estudis del Baix Empordà, Institut Ramon Muntaner, 2014 2385-3611 Núm. 15 (1996), p. 189-204.

  • “Reformes vuitcentistes a l'església de Calonge”, Estudis del Baix Empordà [s.l.] : Institut d'Estudis del Baix Empordà, Institut Ramon Muntaner, 2014 2385-3611 Núm. 17 (1998), p. 151-180

  • “Francesos, afrancesats, Carlins i Comerciants: Els Sivatte- Vilar de Calonge” [La Bisbal d'Empordà] : Institut d'Estudis del Baix Empordà, 1999, p. 1-16.

  • “La cellera de Sant Martí de Calonge i la consagració del 1423”, un articulo del boletín anual del año 2001, de l’Institut d’Estudis del Baix Empordà, pp. 49-64. 

  • “Martí Oliver i Cruanyes, canonge de Vilabertran”, Estudis del Baix Empordà [s.l.] : Institut d'Estudis del Baix Empordà, Institut Ramon Muntaner, 2014 2385-3611 Núm. 22 (2003), p. 179-192

  • “Els Lloret de Calonge i la Bisbal”, Estudis del Baix Empordà [s.l.] : Institut d'Estudis del Baix Empordà, Institut Ramon Muntaner, 2014 2385-3611 Núm. 23 (2004), p. 77-90.

  • (et aliis) Calonge i Sant Antoni, Girona, Diputació de Girona/Caixa de Girona, 2005, 96p.

  • “Ensenyament a Calonge III (1943-1982)]”, Estudis del Baix Empordà [s.l.] : Institut d'Estudis del Baix Empordà, Institut Ramon Muntaner, 2014 2385-3611 Núm. 28 (2009), p. 245-276

  • “Les creus de Calonge”, Estudis del Baix Empordà [s.l.] : Institut d'Estudis del Baix Empordà, Institut Ramon Muntaner, 2014 2385-3611 Núm. 32 (2013), p. 251-264

  • L'Ànima del meu poble: itinerari de Mn. Pere Surribas i Garrober (Figueres, 1925-Girona, 1999), Calonge Ajuntament de Calonge, 2014. Aymar agrupa y comenta la obra escrita de este sacerdote gerundense.

  • “Ermitans jerònims i Carles I”, Separata de: Publicacions de l'Institut d'Estudis del Baix Empordà, 19 (2000) 51-68.


  • “Les Carmelites de la Caritat a Calonge (1894-1910)”, articulo en  Estudis del Baix Empordà [s.l.] : Institut d'Estudis del Baix Empordà, Institut Ramon Muntaner, 2014 2385-3611 Núm. 2 (1983), p. 303-347


  • “El Vallmanya, batlles de sac del castell de Calonge,” Estudis del Baix Empordà [s.l.] : Institut d'Estudis del Baix Empordà, Institut Ramon Muntaner, 2014 2385-3611 Núm. 8 (1989), p. 139-148.

Historia del Arte (9)

  • Su tesis doctoral: L'Arquitecte Joan Martorell i Montells (Barcelona, 1833-1906) mestre d'Antoni Gaudi. No publicada.

  • Coordinador de Coneguem la Catedral. Texto de Blanca Montobbio Martorell y dibujos de Beatriu Montobbio Martorell y Blanca Montobbio Martorell, Delegació Diocesana d'Ensenyament de l'Arquebisbat, 1990. Folleto de 20 págines.

  • La bellesa, Barcelona, Claret, 1995, librito de 15 pàgines. I reeditado en 200o por Valors per viure I / Federació Catalana de Voluntariat Social ; 3

  • Gaudí i Verdaguer : concordança i context : lliçó inaugural, Barcelona : Universitat Ramon Llull, 2002, 45p. Ídem reproducido en Solc publicación bimestral de l'Església de Solsona. Solsona : Delegació Diocesana de M.C.S., 1996- núm. 30 (octubre 2002), p. 16-25.

  • (et aliis) Simbologia religiosa en l'art occidental, Barcelona, Edimurtra, 2006, 151p. Obra col·lectiva en la que ha participado Aymar y editado por Edimurta. 

  • “El Ferment d’una arquitectura diferent”, en El Modernisme Barcelona : Edicions L'Isard, 2002, pp. 13-24, 2002. Sobre la exposición de 1888 de Barcelona.

  • «Salvador Dalí, un místic peculiar», a: Analecta sacra tarraconensia: Revista de ciències historicoeclesiàstiques, Vol. 77, 2004.

  • “Déu des de l'art”, Revista Catalana de Teologia [s.l.] : Facultat de Teologia de Catalunya, 2009 0210-5551 2008: Vol.: 33 Núm.: 1, p. 87-92

  • Celestial Sant Sopar, un librito de 43 páginas de comentarios junto a Carlos Duarte de la obra plástica de Miquel Pujol.

Badalona (8)

  • Cristòfol Colom i San Jeroni de la Murtra. Separata de: RE: revista de pensamiento y opinión ; núm. 33, noviembre 1992, p. 23-29. Y editada por Edimurtra. Ídem, traducción en catalán y publicada en Carrer dels arbres Badalona : l'entitat, [1979]- Núm. 5 (3a época 1994), p. 47-66.

  • El Monestir de Sant Jeroni de la Murtra, [Barcelona] : Diputació de Barcelona ; [Badalona] : Ajuntament de Badalona, DL 1993, 63 pàgines.


  • El Dr. Ramon Prat i Pallarès Badalona : Fundació Catalunya-Amèrica : Museu Ramon Pané, 1996, folleto de 37 páginas.

  • «La biblioteca del Monasterio de Sant Jeroni de la Murtra», a: La orden de San Jerónimo y sus monasterios: actas del simposium (II), 1/5-IX-1999 / coord. por Francisco Javier Campos y Fernández de Sevilla, Vol. 2, 1999.

  • Record i memòria de la processó del silenci de Badalona, Badalona, Publicacions de la Parròquia de Santa Maria de Badalona, 1989. Folleto de 12 páginas.

  • (et aliis) La Processó del Dijous Sant de Badalona : història i vida, Badalona : Associació Processó del Dijous Sant de Badalona, 2012. 95p. Obra coordinada por Anna Molina y escrita por Joan Rosàs, Josep Maria Rojo-Pijoan y Jaume Aymar.

  • Memòria agraïda de 23 anys a Sant Francesc d'Assís de Bufalà, Badalona (1991-2014), 71p.

Àmbit Maria Corral de la Casa de Santiago (6)

  • (et alii) Prospectives de futur : vers una nova esperança social ,[Barcelona] : Àmbit Maria Corral d'Investigació i Difusió, DL 2000. Texto de las ponencias de las XVIII Jornadas Interdisciplinarias "Prospectives de Futur : vers una Nova Esperança Social" celebrades en Barcelona los días 8, 15, 22 i 29 de noviembre de 1999 organizadas por el Àmbit d'Investigació i Difusió Maria Corral.

  • (et aliisAprendre a pensar, Barcelona, Edimurtra, 2004, 194p. "Text de les ponències de les XXII Jornades Interdisciplinàries "Aprendre a pensar" celebradas en Barcelona, los días 3, 10, 17, 24 de noviembre y 1 de diciembre de 2003", Àmbit d'Investigació i Difusió Maria Corral. Barcelona, Edimurtra, DL 2004. Aymar, uno de los ponentes.

  • Donar ànima als dibuixos : resum de les intervencions del 134 Sopar Hora Europea, Sopar Hora Europea (134è : 2000 : Barcelona), Barcelona : Edimurtra, DL 2000, 24p.

  • I després de la teleporqueria, què?, Sopar Hora Europea (169è : 2005 : Barcelona), Barcelona : Àmbit Maria Corral d'Investigació i Difusió, DL 2005. 24p.

  • La Vida en positiu : 178 Sopar Hora Europea , 24p. Barcelona : Àmbit Maria Corral d'Investigació i Difusió, DL 2007.

  • “Décalogo para un buen uso del mòbil”, número 200 del boletín electrónico semanal del S.O.I., dentro del Àmbit Maria Corral. 
     
Autoayuda (4)

  • (et aliis) Valors per viure, Barcelona : Claret, 1995. Obra en varios volúmenes. Aymar participa en el primer volumen junto a diez autores más. Ídem [grabación sonora], Barcelona : Claret, DL 1997. Ídem, Barcelona : Brúixola, 2000. Reedición por la Federació Catalana de Voluntariat Social.

  • (et aliis) Pedagogia dels Sentiments, Pedagogia dels Sentiments (2005. Barcelona), Barcelona : Edimurtra, 2005, 212p. Aymar es uno de los autores junto a Rafel Bisquerra i Alizina, Mercè Conangla i Marín... de una obra coordinada por Albert Sáez Casas y editada por Edimurta.

  • “Estimar-nos socialment”, autor: Jaume Aymar de l'Àmbit Maria Corral, publicado en la revista Els Cingles de Collsacabra, de la Associació Centre Cultural del Collsacabra,  núm. 17 (1984), desembre, p. 12.

  • “Feminisme/masclisme?”, publicado en la revista Els Cingles de Collsacabra, de la Associació Centre Cultural del Collsacabra,  núm. 15 (1984), abril, p. 7-8. sembre, p. 12.

Otros (6)


  • [coordinador] La classe de religió al cicle superior : orientacions pràctiques per a la programació : 6è, 7è, i 8è d'E.G.B. / [notes pedagògico-teològiques: Joan Guiteras ; lliçons: Jaume Gonzàlez i Josep M. Romaguera ; coordinador: Jaume Aymar. Secretariat Interdiocesà d'Ensenyament Religiós a Catalunya, D.L. 1987

  • “Entrevista amb Josep M. Lozano, especialista amb temes juvenils”, Artículo de 2 págnas en la revista Espai Obert, número 19 (enero 1983).

  • Centenari del col·legi : 1881-Casp-1981, Barcelona : Associació d'Antics Alumnes Casp, 1981. Libro de 40 páginas escrito por 6 autores entre ellos Aymar.  

  • «El cardenal Martino visitó Barcelona», en: Ecclesia, Nº 3342, 2006.

  • Mossèn Cinto, mar enllà : en el 150è aniversari del naixement de Mn. Jacint Verdaguer, Badalona : Fundació Catalunya-Amèrica : Museu Ramon Pané, 1996. Librito de 37 páginas.

Vídeos (2)

  • Cinema i espiritualitat [Enregistrament de vídeo], Barcelona : Filmoteca de Catalunya, 2012. Contiene las presentaciones  y análisis de cuatro películas de la  Filmoteca de Catalunya por distintos especialistas.

  • Homenatge al bisbe Josep Torras i Bages (1846-1916) [grabación en vídeo], 2016E. enregistrament: Barcelona : sala d'actes Oriol Bohigas de l'Ateneu Barcelonès, 20 de maig de 2016. Homenaje al obispo Josep Torras i Bages en el centenario de su muerte. Acabó el aacto con una actuación musical

“Filosofia”? (1)

Fra Ramon Pané i l'univers simbòlic taí : con una introducción sobre la filosofia de la historia en Miquel Batllori : lección inaugural del curso académico 2009-2010, Barcelona : Facultat de Teologia de Catalunya, DL 2009. 

Alumnos de base
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

PROBLEMES AMB ELS MÈRITS ACADÈMICS DE JAUME AYMAR
(Degà de la Facultat de Filosofia de Catalunya)

La bibliografia del Degà de la Facultat de Catalunya, Mn. Jaume Aymar i Ragolta, presenta 56 entrades aproximadament malgrat que el Catàleg Col·lectiu de la Biblioteques de les Universitats Catalanes (CCUC) en marqui 78. Al CCUC hi ha duplicacions d’obres i fins i tot entrades que no hi són. Hem inclòs també les seves participacions en vídeo-documentals i col·laboracions que no consten al CCUC com l’article «El cardenal Martino visitó Barcelona», a: Ecclesia, Nº 3342, 2006.

Hem inclòs també el “Decálogo para el buen uso del teléfono móvil”, escrit per Aymar.

          1.- Desconectar siempre el móvil en actos públicos…

2.- Apagarlo también en las entrevistas y reuniones…Es preferible decirles educadamente: «En este momento no puedo atenderte, te llamaré más tarde».

3.- Preguntar si podemos ser atendidos en ese momento…

4.- Identificarse y verificar con quién se habla…

5.- Distinguir entre los temas de conversación presénciales y los telefónicos…

6.- Usarlo con mesura con personas que tratamos cotidianamente…

7.- Perder el miedo a poner y usar el contestador automático. Muchas personas aborrecen lo que denominan «hablar con una máquina» y, como consecuencia, renuncian a poner el contestador en su propio móvil. Así sólo se multiplican innecesariamente las llamadas y se complica la posibilidad de una pronta comunicación.

8.- Advertir si uno va al volante…

9.- Usar brevedad y prudencia por ambas partes…

10.- Renunciar a usarlo como instrumento de control. Algunas parejas lo usan con frecuencia para tener localizado en todo momento al partenaire. También algunos padres lo usan así respecto a sus hijos. Antes de llegar a este penoso límite, es preferible educar y vivir en un clima de libertad responsable.

Recordem que Jaume Aymar és doctor en Historia del Art por la Universitat de Barcelona, degà de la Facultat de Filosofia de Cataluña (URL) i professor de Filosofia i Historia del Art d’aquesta Facultat y de Cristianisme i Cultura Contemporània a la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna (de la Universitat Ramon Llull).  

En general es tracte d’obres de poca volada excepte les obres d’història de Calonge on Aymar aporta dades noves. Opuscles i llibrets d’escasses pàgines publicades sovint per l’editorial de llibres per encàrrec Edimurta vinculada al conglomerat de la prohibida canònicament Casa de Santiago (Maria Corral, Universitas Albertiana, Carta de la Pau...) Pel que fa als llibres com a tals, són gairebé sempre obres de varis autors on Aymar participa amb un article.

L’obra filosòfica és inexistent i l’únic escrit que s’hi podria vincular i encara forçant molt el concepte filosòfic seria la lliçó inaugural del curs acadèmic 2009-2010 a la Facultat de Teologia de Catalunya a Barcelona: Fra Ramon Pané i l'univers simbòlic taí: amb una introducció sobre la filosofia de la història en Miquel Batllori.

Inexistent també tota referència a la Pastoral Familiar i a temes de bioètica que es poguessin vincular a la defensa de la Vida i de la Família tal  com defensa l’Església Catòlica.

Obra bibliogràfica de Jaume Aymar:

 Història de Calonge al Baix Empordà (20)


  • L'Església parroquial de Sant Martí de Calonge, [S.l.] : Institut d'Estudis del Baix Empordà, 1981, 91 pàgines.

  • Els Secrets de sa bardissa : [recull d'articles històrics sobre temes calongins], Sant Cugat del Vallès : E.R., 1982. Reedició corregida i augmentada el 1995 i 2005.

  • L'anticlericalisme en el Baix Empordà i altres articles històrics, Sant Cugat del Vallès : E.R. Edicions Catalanes, 1983

  • El Castell de Calonge, Girona : Diputació de Girona, Centre d'Estudis Calongins "Calònico", 1986, 18 pàgines.

  • “Can Xifró de Calonge”, Estudis del Baix Empordà [s.l.] : Institut d'Estudis del Baix Empordà, Institut Ramon Muntaner, 2014 2385-3611 Núm. 14 (1995), p. 207-213

  • “Els Ragolta, un llinatge català a Cuba”, Estudis del Baix Empordà [s.l.] : Institut d'Estudis del Baix Empordà, Institut Ramon Muntaner, 2014 2385-3611 Núm. 15 (1996), p. 189-204.

  • “Reformes vuitcentistes a l'església de Calonge”, Estudis del Baix Empordà [s.l.] : Institut d'Estudis del Baix Empordà, Institut Ramon Muntaner, 2014 2385-3611 Núm. 17 (1998), p. 151-180

  • “Francesos, afrancesats, Carlins i Comerciants: Els Sivatte- Vilar de Calonge” [La Bisbal d'Empordà] : Institut d'Estudis del Baix Empordà, 1999, p. 1-16.

  • “La cellera de Sant Martí de Calonge i la consagració del 1423”, un article del butlletí anual de l'any 2001, de l’Institut d’Estudis del Baix Empordà, pp. 49-64. 

  • “Martí Oliver i Cruanyes, canonge de Vilabertran”, Estudis del Baix Empordà [s.l.] : Institut d'Estudis del Baix Empordà, Institut Ramon Muntaner, 2014 2385-3611 Núm. 22 (2003), p. 179-192

  • “Els Lloret de Calonge i la Bisbal”, Estudis del Baix Empordà [s.l.] : Institut d'Estudis del Baix Empordà, Institut Ramon Muntaner, 2014 2385-3611 Núm. 23 (2004), p. 77-90.

  • (et aliis) Calonge i Sant Antoni, Girona, Diputació de Girona/Caixa de Girona, 2005, 96p.

  • “Ensenyament a Calonge III (1943-1982)]”, Estudis del Baix Empordà [s.l.] : Institut d'Estudis del Baix Empordà, Institut Ramon Muntaner, 2014 2385-3611 Núm. 28 (2009), p. 245-276

  • “Les creus de Calonge”, Estudis del Baix Empordà [s.l.] : Institut d'Estudis del Baix Empordà, Institut Ramon Muntaner, 2014 2385-3611 Núm. 32 (2013), p. 251-264

  • L'Ànima del meu poble: itinerari de Mn. Pere Surribas i Garrober (Figueres, 1925-Girona, 1999), Calonge Ajuntament de Calonge, 2014. Aymar agrupa i comenta l'obra escrita d'aquest sacerdot gironí.

  • “Ermitans jerònims i Carles I”, Separata de: Publicacions de l'Institut d'Estudis del Baix Empordà, 19 (2000) 51-68.


  • “Les Carmelites de la Caritat a Calonge (1894-1910)”, articulo en  Estudis del Baix Empordà [s.l.] : Institut d'Estudis del Baix Empordà, Institut Ramon Muntaner, 2014 2385-3611 Núm. 2 (1983), p. 303-347


  • “El Vallmanya, batlles de sac del castell de Calonge,” Estudis del Baix Empordà [s.l.] : Institut d'Estudis del Baix Empordà, Institut Ramon Muntaner, 2014 2385-3611 Núm. 8 (1989), p. 139-148.


Historia de l’Art (9)

  • Su tesis doctoral: L'Arquitecte Joan Martorell i Montells (Barcelona, 1833-1906) mestre d'Antoni Gaudi. No publicada.

  • Coordinador de Coneguem la Catedral. Texto de Blanca Montobbio Martorell y dibujos de Beatriu Montobbio Martorell y Blanca Montobbio Martorell, Delegació Diocesana d'Ensenyament de l'Arquebisbat, 1990. Folleto de 20 pàgines.

  • La bellesa, Barcelona, Claret, 1995, librito de 15 pàgines. I reeditado en 200o por Valors per viure I / Federació Catalana de Voluntariat Social ; 3

  • Gaudí i Verdaguer : concordança i context : lliçó inaugural, Barcelona : Universitat Ramon Llull, 2002, 45p. Ídem reproducido en Solc publicació bimestral de l'Església de Solsona Solsona : Delegació Diocesana de M.C.S., 1996- núm. 30 (octubre 2002), p. 16-25.

  • (et aliis) Simbologia religiosa en l'art occidental, Barcelona, Edimurtra, 2006, 151p. Obra col·lectiva en la que ha participat Aymar, editada per Edimurta. 
  • “El Ferment d’una arquitectura diferent”, en El Modernisme Barcelona : Edicions L'Isard, 2002, pp. 13-24, 2002. Sobre l'exposició de 1888 de Barcelona.

  • «Salvador Dalí, un místic peculiar», a: Analecta sacra tarraconensia: Revista de ciències historicoeclesiàstiques, Vol. 77, 2004.

  • “Déu des de l'art”, Revista Catalana de Teologia [s.l.] : Facultat de Teologia de Catalunya, 2009 0210-5551 2008: Vol.: 33 Núm.: 1, p. 87-92

  • Celestial Sant Sopar, un llibret de 43 pàgines de comentaris amb Carles Duarte de l'obra plàstica de Miquel Pujol.

Badalona (8)
  • Cristòfol Colom i San Jeroni de la Murtra. Separata de: RE: revista de pensamiento y opinión ; núm. 33, noviembre 1992, p. 23-29. I editada per Edimurtra. Ídem, traducció en català i publicada al Carrer dels arbres Badalona : l'entitat, [1979]- Núm. 5 (3a época 1994), p. 47-66.

  • El Monestir de Sant Jeroni de la Murtra, [Barcelona] : Diputació de Barcelona ; [Badalona] : Ajuntament de Badalona, DL 1993, 63 pàgines.


  • El Dr. Ramon Prat i Pallarès Badalona : Fundació Catalunya-Amèrica : Museu Ramon Pané, 1996, fulletó de 37 pàgines.

  • «La biblioteca del Monasterio de Sant Jeroni de la Murtra», a: La orden de San Jerónimo y sus monasterios: actas del simposium (II), 1/5-IX-1999 / coord. per Francisco Javier Campos y Fernández de Sevilla, Vol. 2, 1999.

  • Record i memòria de la processó del silenci de Badalona, Badalona, Publicacions de la Parròquia de Santa Maria de Badalona, 1989. Fulletó de 12 pàgines.

  • (et aliis) La Processó del Dijous Sant de Badalona : història i vida, Badalona : Associació Processó del Dijous Sant de Badalona, 2012. 95p. Obra coordinada per Anna Molina i escrita per Joan Rosàs, Josep Maria Rojo-Pijoan i Jaume Aymar.

  • Memòria agraïda de 23 anys a Sant Francesc d'Assís de Bufalà, Badalona (1991-2014), 71p.

Àmbit Maria Corral de la Casa de Santiago (6)

  • (et alii) Prospectives de futur : vers una nova esperança social ,[Barcelona] : Àmbit Maria Corral d'Investigació i Difusió, DL 2000. Text de les ponències de les XVIII Jornades Interdisciplinàries "Prospectives de Futur : vers una Nova Esperança Social" celebrades a Barcelona els dies 8, 15, 22 i 29 de novembre de 1999 organitzades per l'Àmbit d'Investigació i Difusió Maria Corral.

  • (et aliisAprendre a pensar, Barcelona, Edimurtra, 2004, 194p. "Text de les ponències de les XXII Jornades Interdisciplinàries "Aprendre a pensar" celebrades a Barcelona, els dies 3, 10, 17, 24 de novembre i 1 de desembre de 2003", Àmbit d'Investigació i Difusió Maria Corral. Barcelona, Edimurtra, DL 2004. Aymar, un dels ponents.

  • Donar ànima als dibuixos : resum de les intervencions del 134 Sopar Hora Europea, Sopar Hora Europea (134è : 2000 : Barcelona), Barcelona : Edimurtra, DL 2000, 24p.

  • I després de la teleporqueria, què?, Sopar Hora Europea (169è : 2005 : Barcelona), Barcelona : Àmbit Maria Corral d'Investigació i Difusió, DL 2005. 24p.

  • La Vida en positiu : 178 Sopar Hora Europea , 24p. Barcelona : Àmbit Maria Corral d'Investigació i Difusió, DL 2007.

  • “Décalogo para un buen uso del mòbil”, número 200 del boletín electrónico semanal del S.O.I., dentro del Àmbit Maria Corral. 
     
Autoajuda (4)

  • (et aliis) Valors per viure, Barcelona : Claret, 1995. Obra en varios volúmenes. Aymar participa al primer volum amb deu autores més. Ídem [Enregistrament sonor], Barcelona : Claret, DL 1997. Ídem, Barcelona : Brúixola, 2000. Reedició per la Federació Catalana de Voluntariat Social.

  • (et aliis) Pedagogia dels Sentiments, Pedagogia dels Sentiments (2005. Barcelona), Barcelona : Edimurtra, 2005, 212p. Aymar és un dels autors junt a Rafel Bisquerra i Alizina, Mercè Conangla i Marín... d'una obra coordinada per Albert Sáez Casas i editada per Edimurta.

  • “Estimar-nos socialment”, autor: Jaume Aymar de l'Àmbit Maria Corral, publicado en la revista Els Cingles de Collsacabra, de l'Associació Centre Cultural del Collsacabra,  núm. 17 (1984), desembre, p. 12.

  • “Feminisme/masclisme?”, publicado en la revista Els Cingles de Collsacabra, de l' Associació Centre Cultural del Collsacabra,  núm. 15 (1984), abril, p. 7-8. sembre, p. 12.

Altres (6)


  • [coordinador] La classe de religió al cicle superior : orientacions pràctiques per a la programació : 6è, 7è, i 8è d'E.G.B. / [notes pedagògico-teològiques: Joan Guiteras ; lliçons: Jaume Gonzàlez i Josep M. Romaguera ; coordinador: Jaume Aymar. Secretariat Interdiocesà d'Ensenyament Religiós a Catalunya, D.L. 1987

  • “Entrevista amb Josep M. Lozano, especialista amb temes juvenils”, Artícle de 2 pàgines en la revista Espai Obert, número 19 (enero 1983).

  • Centenari del col·legi : 1881-Casp-1981, Barcelona : Associació d'Antics Alumnes Casp, 1981. Llibre de 40 pàgines escrit per 6 autors entre ells Aymar.  

  • «El cardenal Martino visitó Barcelona», a: Ecclesia, Nº 3342, 2006.

  • Mossèn Cinto, mar enllà : en el 150è aniversari del naixement de Mn. Jacint Verdaguer, Badalona : Fundació Catalunya-Amèrica : Museu Ramon Pané, 1996. Llibret de 37 pàgines.


Vídeos (2)
  • Cinema i espiritualitat [Enregistrament de vídeo], Barcelona : Filmoteca de Catalunya, 2012. Conté les presentacions  i anàlisis de quatre pel·cules de la a Filmoteca de Catalunya per diferents especialistes.

  • Homenatge al bisbe Josep Torras i Bages (1846-1916) [enregistrament de vídeo], 2016E. enregistrament: Barcelona : sala d'actes Oriol Bohigas de l'Ateneu Barcelonès, 20 de maig de 2016. Homenatge al bisbe Josep Torras i Bages en el centenari de la seva mort. Acaba l'acte amb una actuació musical

“Filosofia”? (1)

Fra Ramon Pané i l'univers simbòlic taí : amb una introducció sobre la filosofia de la història en Miquel Batllori : lliçó inaugural curs acadèmic 2009-2010, Barcelona : Facultat de Teologia de Catalunya, DL 2009. 


Alumnes de base

Entradas que pueden interesarte

12 comentarios

  1. Excelente artículo de análisis de la obra de Jaume Aymar. Exhaustiva y detallada, que desvela y revela la verdad y realidad de las cosas. Como debe de ser. Felicidades a alumnes de base.

    ResponderEliminar
  2. Otra PERLA más de la ECLESIOCATASTROFE CATALANA

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. MUY AGUDO, sr. Cabreadus, MUY AGUDO!!!

      Eliminar
    2. MUCHAS GRACIAS SENYÓ ANONIMO 17:18!!!

      Eliminar
  3. ¿Creen ustedes que la Facultad de Filosofía de Cataluña de la Universidad Ramon Llull se encuentra en el nivel de calidad que debería?

    ResponderEliminar
  4. Este curriculum es de pena y no honra precisamente a la Facultad de Teología catalana. ¿No han encontado a nadie de más "substancia"? Pero supongo que éste debe de ser muy obediente, en el mal sentido de la palabra. ¡Qué vergüenza!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Una pregunta que no viene al caso,CAERA LA BREVA MALLORQUINA,SI o NO???.

      Eliminar
  5. Felicito a los alumnos de base. Los leeré con mayor atención y convencimiento el día que también sean alumnos de altura: son las dos dimensiones necesarias para medir el volumen.
    "Qui no té feina, el gat pentina".

    ResponderEliminar
  6. Base por altura da la medida de la superfície, no de volumen.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Para el anónimo de las 22:15.
      Gracias por la corrección matemática, si se tratase de una superficie plana. Al tratarse de Alumnos (personas) he aplicado la fórmula correspondiente a un cuerpo: de área de la base por la altura = volumen

      Eliminar
  7. Este comentario ha sido eliminado por el autor.

    ResponderEliminar

ESCRITOS INTERESANTES ANTERIORES

ESCRITOS INTERESANTES ANTERIORES
Denuncian el ataque contra una Virgen en Reus por motivos religiosos
Ahora la Gene prohíbe rezar ante los abortorios
El 70% de los sepelios en Barcelona son ya ceremonias laicas y en Bilbao alcanzan el 40%
Satué, el sustituto de Omella en Madrid y en Barcelona
El cardenal Omella rechaza comparecer en la comisión sobre pederastia del Parlament
Ha muerto la comunidad cristiana (Por Jorge González Guadalix)
La prosa erótica del pornocardenal argentino Tucho Fernández (Por Oriol Trillas)
El prior de Montserrat visita a Puigdemont en Bruselas
El delirio lingüístico llega al Vaticano
DOLÇA CATALUNYA cumple 10 años
El colegio Sagrat Cor Fort Pienc de Barcelona cerrará finalmente por completo el próximo curso
El Vaticà descarta la terna proposada per l’arquebisbe Vives per succeir-lo en el càrrec
Custodio, el cura de Barcelona que podría ir a la cárcel por avisar del islam radical
Les joventuts de la CUP amenacen a un capellà: «et tenim en el punt de mira»
El obispo de Mallorca defiende que romper la unidad de España «es una opción política» e insinúa que han sido «colonizados»
Un mossèn de Barcelona, a l’equip guanyador d’en Carlos Sainz al Dakar
Omella elude hablar de la amnistía y reclama a Sánchez que dedique "todas sus fuerzas a coser las heridas" provocadas por "los pactos de investidura"
El Papa, indispuesto tras conocer a Pere Aragonès
Omella se defiende y dice que el texto en castellano del Papa lo envió Montserrat
Los obispos catalanes vuelven a apoyar al nacionalismo