El Cabildo de los horrores

Laura S.,

Hace a menudo afirmaciones sin sostén adecuado, y esto puede inducir a confusión. Es que si no, todo lo que usted dice no pasa del "pensiero debole" de Vattimo. Para ello ruego conteste razonadamente estas preguntas:

La promoción de la hispanidad ¿es nacionalismo?
El carlismo ¿es nacionalismo?
¿Todo nacionalismo es comunista y anticristiano?
¿Todo nacionalismo atenta contra el individuo?
¿Hispanidad = catolicismo?
¿Qué textos académicos sustentan la "realidad histórica" a que usted alude?

Gracias por leer mis preguntas.

“A buen entendedor pocas palabras bastan”.
Gracias por leer mi comentario.

No creo que Tomás de Aquino pusiera en su videtur quod non esa sarta de preguntas propias de un indocumentado con afanes de sutileza. Por respeto al santo (Ah Bibliografía, Lea la edición leonina de sus obras, las traducciones de la BAC, los resúmenes del Bulletin Thomiste o, para introducirse, la obra sobre la vida y doctrina escrita por Eudaldo Forment. Sitúese, para entender mejor la lectura, con la crítica de Eugenio Trías. ¿Quiere más bibliografía, Tomás de Aquinonen barbecho, o tiene suficiente?
Quoad primum: la promoción de la hispanidad es la promoción de un proyecto político, de derecho de gentes aplicado, que responde a una evangelización sin par en la historia del mundo.
Quoad secundum, el carlismo defendió en Cataluña, tierra carlina por antonomasia, la tríada Dios, Patria (España), Rey. Si fue o no nacionalista opregúnteselo a los Vayreda, Bolós y demás familias de esa rama.
Quoad tertium es anricristiano aquel nacionalismo que pretende romper con un todo secularmente cementado. Lo afirmóa la Conferencia Episcopal Italiana y lo ratificó Juan Pablo II.
Quoad quartum, aquel nacionalismo que pone una utopía /Volk) por encima de la persona atenta por definición contra el individuo; verbigracia, nacionalismo catalán, pasano, etcétera.
Quoad quntum. Si in origine.
Quoad sexrum Bibliotecas enteras. Puede empezar por las obras de Manuel Alvarez, que ha escrito incluso para niños.Como preámbulo, mi maestro Manuel Riu.
De nada

Laura, tomo nota de su respuesta y de su falta de argumentos.

Al espontáneo de después: guárdese sus respuestas no solicitadas. De Santo Tomás no tiene que enseñarme usted nada. En cambio, de cómo un presuntuoso intenta parecer sabio, veo que me puede dar muchas lecciones. Y de decir patochadas como "la promoción de la hispanidad es la promoción de un proyecto político, de derecho de gentes aplicado, que responde a una evangelización sin par en la historia del mundo", que parece sacada de la Enciclopedia Álvarez.

Vaya con Dios, buen hombre.

El único espontáneo en esta página por lo de advenedizo es usted.

Colocarse las gafas de Sto. Tomás de Aquino y creerse que personifica su intelecto, amén de aseverar que nadie le tiene que enseñar nada de él, corresponde a un ego desbordado, que probablemente esconde muchísima ignorancia.

Parece muchos conceptos básicos de la cultura y de la moral católica se han perdido.
Y usted, tal como lo relata, tiene problemas en discriminar cultura y moral católica básica.
Puede leer las páginas de esta web. Todos esos aspectos han sido ya tratados. ¡Codos!

https://miqueridaespana.wordpress.com/2015/10/12/12-de-octubre/

Muy bueno lo suyo, exige argumentos a los demás, y usted va ad hominem. Añejo método dialéctico que uno conoció entre los marxistas y ahora han reverdecido loos separatistas. Me encanta que al menos haya oído hablar de Alvarez, aunque se refiere a la enciclopedia.

Y me refiero a la web germinansgerminabit.

Laura, le planteé civilizadamente unas preguntas elementales y su respuesta aún la espero. Lea menos webs llenas de soflamas nacionalistas y más libros. Todos los nacionalismos son malos, incluido el españolismo que usted practica. Codos le receto yo también. Si no es una beldad, al menos adquiera cultura.

Y al otro:

El único que ha ido "ad hominem" (como dice) ha sido usted, majete, sin que nadie le hubiese dado vela en el entierro.

De separatista nada, monada. ¡Qué sabra usted, que no sabe ni por dónde anda!

En cuanto a métodos dialécticos obtusos, ahí están los suyos: revestirse de latinajos. Guárdeselos para otro, que uno ha sido alumno aventajado de Moralejo y de Mariner.

Si supiera algo, sabría que el método de respuesta es el de Tomás de Aquino. Pero,usted ha tomado el rábano por las hojas. Ha tomado por latinajos lo que es el método expositivo de santo Tomás. Le queda a usted muchas lecturas. Si usted dice ser alumno aventajado de Mariner, un servidor lo fue de Alsina. Vergüenza me daría firmar Schrödinger e ignorar la mecánica cuántica ondulatoria. Firmar Kant y desconocer las Críticas. Firmar Tomas de Aquino e ignorar su método, sus expresiones.A escuela.

Como a todos los separatistas a los que se coge en un vergonzoso renuncio, en una ignorancia supina, niega que son separatistas. Por cierto usted dice ser alumno aventajado de Mariner. Como fui alumno muy querido por Alsina, jamás le vi a un ignaro semejante por su departamento, ya lo sabe, si lo sabe, con altillo de fondos de filosofía y ciencia clásica, cuando Lali Vintró trabajaba su tesis doctoral sobre un tema muy querido por Laín. Pero todo esto a usted le suena a música celeste. A latinajo.

Desconoce incluso elo significado de ad hominem empleado en dialéctica. Toda web es abierta, Solamente faltaba que fuera coto privado de ignaros como usted se manifiesta. Y vuelva a enterarse de quién era santo Tomás, lo que escrbiría y el método argumentativo del santo. Luego hable.

Ya sé qué tipo de respuesta me estaba usted dando, don Malaspulgas. No por eso era menos latinajo.

A usted le puede la rabia más que el cerebro. Ha leído en diagonal mi respuesta a sus disparates, y se ha dicho, muy ufano "ahí te pillo, separata, no te has enterado de que te estaba metiendo al doctor de Aquino, te vas a enterar y te dejaré en ridículo". Pues no, vuelve usted a desbarrar.

Todo lo que usted no capta en primera lectura, lo achaca a la ignorancia del otro. Menudo soberbio anda hecho. Pero es un soberbio payasesco, pues a la que rascas un poco te encuentras el cartón. Ni leer sabe. Tan mayorcito y tan ayuno de comprensión lectora. ¿Así ha hecho usted su carrera, caballerete?

Por cierto, no soy separata, ya hace años que me quité de la política. Ahí la bilis le vuelve al cerebro, y disparata sin saber. Entérese bien, mozo, me asquean todos los nacionalismos. ¡TODOS! Desde el de Mas al de usted. He explicado en casa su frase gloriosa de la "EVANGELIZACIÓN SIN PAR en la historia del mundo", y todavía se ríen. Nos ha alegrado la sobremesa.

Tampoco ha entendido mi respuesta a su primer ad hominem. Otra vez lee pero no comprende. ¡Qué triste papel en alguien que presume de ser tan listo!

¿Quiere un consejo de amigo? Lea las cosas más de una vez; luego pregúntese si lo ha entendido; luego cuente hasta 10, y si hay algo que decir, dígalo. Así que ande, vuelva al jardín de infancia. Aprenda a relacionar significante y significado, y a partir de ahí ya hablaremos.

Recuerdo a los comentaristas que esta web es para valorar y comentar los escritos aparecidos, no para enfrentamientos personales entre comentaristas. Entiendo que haya personas que no estén de acuerdo con algún comentarista y lo digan y lo argumenten. Pero no que el debate, se vaya a lo personal y por los cerros de úbeda, saliéndose completamente del tema del escrito del día.
Les pido por tanto moderación, para no tenerme que ver obligado a cerrar algunos temas o borrar algunos comentarios

Muchas gracias, Germinans. No voy, pues, a responder. Sencillamente aclararé al lector que el texto ridiculizado sobre la obra misionera de España es de Juan Pablo II, no de ningún falangista autor de formación del espíritu nacional. Muchas gracias. Y cierro aquí.Ya he gastado demasiado tiempo.

¡Viva nuestras raíces patrias que cristianizaron a la mitad de Occidente!
¡Viva la Hispanidad! ¡Viva España!

¡Arturo, felón, España es tu nación!
¡Abajo el golpismo!
Fuera el supremacismo blanco de las escuelas
Fuera el supremacismo blanco de los media
Fuera el totalitarismo en Cataluña

Ni tolerancias, ni misericordias, ni caridades con las ideologías
Las mentiras solo se pueden desenmascarar

https://youtu.be/F2BltMH945o

Enhorabona, Tomás de Aquino. Ja era hora que hom posés a ratlla l'arrogància del senyor JMVG, tot pagant-lo amb la moneda que es mereix.

Pel que fa a la senyora Laura, ella mateixa es posa en evidència amb tota l'exaltació dels seus escrits, i ens retrata tota la seva ideologia i els seus sentiments, malgrat sempre visionària s'entossudeixi a voler fer-nos creure que està exempta d'ideologies i emocions.

Anónimo 13,10

Cuando se carece de contraargumentación cristiana al discurso, se desvía la réplica hacía la propia persona. Su alegato muestra una gran ignorancia.

No confunda “ideología” con “cultura cristiana”, no la confunda.

La “ideología”, es nacida del odio de Prat de la Riba a la familia.
Se ha intoxicado a la población desde los media, la escuela y la Iglesia.
La dignidad de la persona ha quedado menoscabada por esa mediación que ha comunicado desde la mentira. En esa situación la libertad de la persona queda cuestionada y con ella su dignidad.
Esa conducta es anticristiana.
Las personas tenemos dignidad, no se nos puede mentir.
Se han empleado todos los recursos, financiados con “nuestros impuestos”, para “quitarnos esa libertad”. Así podemos elegir en el odio (sin libertad) hacía la mentira.
“Nuestros recursos que deberían estar orientados al desarrollo de la dignidad de la persona, han estado dirigidos al desarrollo de la “indignidad” (mentir, quitar libertades, corromper, robar). Es decir a atacar frontalmente a la persona en su dignidad.
Todo ello en un intento de secesión de una parte de España.
Pero el hipotético estado, desde el punto de vida “cristiano y constitucional”, no está por encima de la dignidad de la personas: “las personas no somos cosas que se usan”, aunque sea para constituir un estado.

Puede leer a JPII, su ética filosófica. Entonces entenderá de qué se trata la “dignidad de la persona”.
“Persona”, en su origen procede de las personas de la Trinidad, así que “codos”.

La “cultura cristiana” es nacida del amor (se pierde en los siglos). Si la desconoce, “codos”.
En esta web se ha hablado claro y extenso sobre este tema. Relea páginas anteriores también.

¿Usted, por qué no habla claro?
¿Por qué no expone la ideología del supremacismo blanco?
Vomítela, e intente “verse a sí mismo” de una vez, sin rodeos.
Hay que sacar todo lo que lleve dentro. Lo consciente y si persiste hasta quizás saldrá lo inconsciente.
Quizás en ese acto, en ese vómito, esté su propia curación.

En la meva rèplica no faig cap al·legació, tant sols una mera constatació del vostre discurs. D'altra banda, la vostra molt docta argumentació té unes ínfules cristianes que no arribo a copsar per cap banda. L'apologia cristiana serà millor que la deixeu en mans de Sant Pau, Sant Agustí o G.K.Chesterton.

La cultura és el conjunt dels coneixements i valors en que aprofundeix una persona o una societat. I si parla de cultura cristiana, serà el conjunt dels coneixements i valors cristians d'una persona o societat cristianes.
I la ideologia, perquè ho sapigueu, no és res més que un sistema d'idees. I si aquest sistema d'idees són cristianes, serà una ideologia cristiana.
Em sembla que el que vós confoneu, amb un gran maniqueisme sectari, és la cultura cristiana amb la llei natural (per descomptat tal com us les feu venir a mida i a pler) i la ideologia amb les perversions (de la manera com identifiqueu tot el que no és del vostre gust).

Us informo que si aneu a la Casa-Museu del vostre estimat Enric Prat de la Riba, a la vila de Castellterçol, a la comarca del Moianès, podreu observar la religiositat de la seva família en diverses imatges repartides al llarg de tota la casa, sobretot a les habitacions. A més per dedicar-se a odiar a la família, és tan estrany com lloable que Prat de la Riba fos l’artífex de la modernització i propulsió de la Casa de la Maternitat i d’Infants Expòsits de Barcelona. Ara bé, ja sé que patiu un cop més una confusió, en aquest cas en el concepte de família, perquè l’extrapoleu a la societat política en la que viviu immersa devotament i de la manera com l’entén el vostre nacionalisme espanyol.

Qui pateix una greu intoxicació és qui abusa de la mentida, en nom de la dignitat i la llibertat personals, per tal d’imposar la seva santa voluntat als demés. Fins a l’extrem d’arribar a fer-ho en nom del cristianisme. Això sí que realment no té nom.
Hauríeu de saber que el nacionalisme banal és la forma difusa que pren el nacionalisme en els Estats-nació consolidats, convertint-se en un mecanisme omnipresent que orienta les percepcions i fa aparèixer com a natural la identificació entre una llengua, una cultura, un territori i una comunitat política. Així «banal» s'ha d'entendre en el sentit de «comú», «quotidià». Es produeix un recordatori permanent als seus ciutadans que constitueixen una nació i, no obstant això, els seus dirigents polítics no són denominats «nacionalistes» tot i que el nacionalisme està sempre present darrere de seus discursos, així com en els productes culturals en tota la societat de l'estat-nació.
Un exemple pot ser el de Txecoslovàquia abans de la seva divisió ja que allí quan un txec s'identificava amb la seva nació era considerat un «patriota», mentre que quan un eslovac s'identificava amb la seva era titllat de «nacionalista, xovinista, feixista i destructor de l'Estat ».

.......

.....
Com que ja sé que tota aquesta explicació és picar ferro fred, caldrà que us emmiralleu per veure-us retratada en les vostres increïbles acusacions. Perquè de recursos, imposts, repressions de llibertats, difusions de mentides, odis, indignitats, corrupcions, robatoris, atacs personals, vexacions... n’aneu ben sobrats els espanyolistes, tot sigui per preservar Espanya ben uniforme i castellana, perquè tal com digueu, en el súmmum del garbuix mental, el vostre punt de vista és tan cristià com constitucional, i per postres, a més a més, redimeix a les persones. Definitivament el vostre discurs, tan ben argumentat, constitueix tota una base per a una nova ideologia de cristianisme constitucional, realment és admirable.
Però us recordo que les persones, cristians inclosos, tampoc estem per sota del vostre estat-nació per més constitucional que s’hi posi.

No sé quantes ètiques filosòfiques haureu llegit, amb les que us atorgueu el dret de creure-us superior intel·lectualment, però no cal que confongueu la dignitat de la persona amb la constitució del vostre estat-nació.
La cultura cristiana de la que us apropieu és tan nascuda de l’amor i es perd tant en els segles com vós podríeu ser nascuda en l’imperatiu i perduda en la supèrbia.

El primer que ha de saber un català, quan el tracten de racista, és que va per bon camí. En aquest cas l’acusació barroera és de “supremacisme blanc”, suposo que per exaltació de l’acusadora, que vomita la denúncia en un rampell, talment com si podés despullar-me, escorxar-me i anihilar-me. Això sí, benefactora com és, tot anorreant-me m’atorga alhora la possibilitat de conversió i guariment. Tot plegat, veure-ho per creure-ho.

"Espanya és l’únic estat europeu que s’ha beneficiat de les polítiques d’Adolf Hitler dues vegades. Primer per imposar una dictadura feixista d’arrel castellana i després per continuar la tasca d’esborrar la nació catalana dels mapes, acusant de nazis i de racistes als membres més bel·ligerants amb les polítiques d’assimilació.
Avui acusen els catalans de racistes, de xenòfobs o d’etnicistes perquè ja no n’hi ha prou acusant-los de separatistes. Ens diuen nazis pel mateix motiu que fa unes dècades ens deien jueus, fenicis o polacs. Pels molt demòcrates i constitucionalistes espanyols continuem sent l’encarnació de l’enemic interior a exterminar. Mentre hi hagi catalans que no tinguin lligams i supeditació amb l’Espanya castellana la Unitat de l’Estat no estarà assegurada.
Em sembla que el malson que tortura els espanyols que ens tracten de racistes no és pas que els catalans repetim les salvatjades d’Adolf Hitler. El que els fa por és que recuperem la voluntat de poder i la visió del món que com a poble hem anat perdent a causa de la violència i la marginació a la qual hem estat sotmesos. Quan ens diuen racistes o xenòfobs ens estigmatitzen amb la retòrica i els codis de l’època per advertir als catalans més dòcils que continguin la seva identitat si no volen rebre i ser condemnats a l'infern. No cal ser un geni per veure que negar la diferència també és una manera de marginar-la i de destruir-la. El mateix passa, senyora cristiana, amb la persona, la llibertat i la dignitat."

Le felicito porque ha expresado con máxima claridad lo que muchos querríamos decirle a esta sra. Laura S.

Por desgracia, no creo que se digne a contestarle. O como mucho, le soltará un exabrupto, tipo "es usted satánico" o algo parecido. Yo intenté llevar una discusión con ella en el plano de lo racional, pero fue imposible.

En cualquier caso, gracias por su exposición. Espero que al menos la interpelada lo lea con calma y reflexione seriamente.

Ostras, ¿un escrito desde las gafas del relativismo nacionalista?
Ala, ya está leído.
Ahora ya puede descansar pero sin las gafas.
Recuerde que ese filtro es solo para un ratito de actuación.
Las gafas no las tenga mucho tiempo puestas para ver la realidad exterior; los estados alucinatorios transitorios pueden dejar dolor de cabeza.
Por mucho que relativice, recuerde que necesita un poco de objetividad española para vivir en comunidad.

Laura, se descalifica usted sola.

"necesita un poco de objetividad española para vivir en comunidad"

Luego dirá que lo suyo no es nacionalismo, ese sí excluyente y supremacista.
¿Es realmente necesario, señora, arrastrarse de esa manera en el fango del cinismo? Si no tiene argumentos, es mejor callar que rebajarse así. Produce vergüenza ajena.

No espero ya una respuesta suya que pueda considerarse como tal. Pero como soy católico hasta la médula, al acostarme la encomendaré a santa Gema Galgani. Por último, me permito aconsejarle que se busque un buen director espiritual.

Otro anónimo con las gafas del relativismo.
Otro que no sabe que el relativismo es incompatible con el catolicismo.
Y aqui terminan mis respuestas a tanta bobería gafosa.

Me olvidaba. Antes de ir a dormir, mire la cara de su DNI, si en la parte superior izquierda pone España, no delire más. Usted es español.
Y siéntase como le dé la gana.

A Laura le sobra formación para dar personalmente cumplida respuesta, aunque es difícil responder a tanto ataque personal, sin aducir ninguna razón, ningún fundamento biológico, jurídico, histórico, religioso.

Cuando uno habla del racismo de los separatistas (que no de los catalanes, porque no todos son separatistas) procura fundamentar el apelativo. Nazismo es el espectáculos de los alcalde enarbolando amenazadoramente )por supuesto,pacíficamente, dirán ellos, como los nazis con sus marchas de antorchas y los del ku-klux-klan); mafia nazi son las ayudas coercitivas de la Generalidad para fomentar la secesión, como acaba de exponer Die Welt. Nazismo puro es entregar a los pacientes un diagnóstico, pronósitico y administración de la medicación en catalán solo, aunque el enfermo --el indefenso, por consiguiente--,sea mayor y castellanohablante. Nazismo puro es lo que promueve la escola cristiana cuando afirma que, en la negación del cumplimiento de las sentencias del TSJC, ella lo que hace es defender el derecho de las instituciones, lo que significa que pisotea el derecho reconocido de los indefensos, de los niños. Nazismo puro y duro es la consigna de los eclesiásticos de publicar los textos destinados a los fieles --hoja dominical, etcétera-- sólo en catalán, aun cuando su número sea superior al 90 por ciento de la población. Nazismo puro es la exclusión de los que no comulgan con las ideas secesionistas, aun cuando hayan realizado por la Comunidad Autónoma, por Cataluña, sin cobrar (no como los secesionistas), más que todo el Parlamento de la Ciudadela. Sabido es que los nazis no consideraban alemanes a los judíos excombastientes de la Primera Guerra Mundial, lo mismo que los separatistas no consideran catalanes a los que les ponen frente al espejo de sus mentiras. Como recuerda Borrell, que, como es sabido, es apellido leonés, no como los Rueda (primero de lista de Junts per el Sí) o Baños (primero de lista de la CUP), que son de Montagut-Oix.

No es cristiana la secesión. No porque sea antiespañola o anticonstitucional, sino por algo más profundo. Porque cuando se trata de un todo secularmente cementado arruina el bien común, rompe la paz y subvierte el principio de subsidariedad. Y ello vale, para los nazis de aquí y para los fascistas de la Padania.

¿He dado suficientes razones sobre por qué son entitativamente racistas los nazis secesionistas? Hay muchas más. Y, como ya condenó Pio XI, el nazismo es inmoral, antes de que llegara el holocausto.

Solamente quiero abundar más en lo que dice JMVG al principio: Laura tiene una formación humanística y teológica que muchos de los que la atacan no tienen. La conozco perfectamente, y puedo asegurarles que es una persona piadosa, reflexiva y muy formada. Lo digo con conocimiento de causa. Estuve a su lado durante su etapa de formación, y la he ayudado en más de un mal trago provocado por su genuina impulsividad. Eso ahora quedó atras, y doy fe que es una de las personas más ecuánimes y equilibradas que conozco. Le he dado consejos espirituales muchas veces, y creo que los ha aprovechado a fondo.

A JMVG19 de octubre de 2015, 8:46

El que sap a qui sobra la formació i a qui n'hi falta, ha de ser un gran savi. Realment un autèntic savi, amb tots els fonaments biològics, jurídics, històrics i religiosos. Però aquest savi parla amb tanta propietat que m'estranya que no equipari, amb tot el seu fonament, el nazisme amb l'espectacle dels ministres i presidents amenaçant la voluntat popular, agreujat amb advertències de jutges i diputats, talment com un únic poder absolut, el de l'espanya unida, i una. Tot plegat, amenaces i advertències, és mostra tan pacífic com la fervorosa invocació i aplaudiment de les entranyables desfilades militars. I ja que sou tan aficionat als nazis, segur que allà on trobareu més espècimens devots de "caudillos" i "führers", més que no pas allà on en veieu fantasmagòricament o al·lucinatòria, és a les manifestacions de Montjuic, Plaça Catalunya o Societat Civil Catalana (?). Màfia també ha de ser el xantatge continu de l'entramat polític del pont aeri i el quilòmetre zero que sempre comuniquen amb la seu del Regne, l'IBEX 35 i les multinacionals. Tot ben retratat amb els portaveus que es passegen a la llotja del Bernabéu. Sí, això també és màfia, encara que no ho expliqui i sentenciï el senyor Von Marko Martin en el seu article "Die Separatisten-Mafia" al Die Welt.

Seguint la vostra cantarella tant ben fonamentada, jo podria fer el mateix. També us podria dir que nazisme pur és entregar als pacients diagnòstics, pronòstics i administracions de medicaments només en castellà encara que l'indefens malalt sigui gran i no castellanoparlant. I nazisme pur també seria el que promou la Conferència Episcopal Espanyola, negant el valor de la voluntat del poble català, cínicament en nom de la pau, quan afirma l'exclusivitat de la nació espanyola acatant i beneint totes les seves sentències, cosa que significa trepitjar els drets no reconeguts dels oprimits, dels nacional catalans. I continuaria essent nazisme pur i dur el conjunt de publicacions i catecismes promogut per la Conferència Episcopal Espanyola només en castellà, prescindit de qualsevol altre idioma, ni que fossin autòctons. El cas més emblemàtic, és el valencià, on l'episcopat des de fa segles i fins a l'actualitat no ha parat d'arrabassar de soca-rel, ben pertinaç, la possibilitat d'evangelitzar als valencians en el seu propi idioma; i bé prou que hi ha anat reeixint, sense cap mostra d'escàndol dels pretesos defensors del respecte als idiomes majoritaris o dominants ( bé, això no és pas cap motiu d'escàndol abans que l'idioma dels nadius estigui ben estrangulat i el seu s'escampi convertint-se en hegemònic).

Nazisme ancestral ha de ser l'implosió sistemàtica dels catalans dins la política espanyola. Ja sigui sota les capitanies generals, els militars i regents que bombardegen cofois, la llei de jurisdiccions, les dictadures, les harmonitzacions, els ribots... i, amb cadastres i estraperlos, anar fent, sempre per amor a l'art propi. L'any 2005 en el mundial d'hoquei patins es va poder veure i sentir per televisió espanyola l'entrenador espanyol parlant en català als seus jugadors. L'escàndol pels dirigents i afeccionats espanyols va ser tal que 24 hores més tard el mateix seleccionador es va veure obligat a donar les instruccions als seus pupils davant la televisió en castellà. L'art de la gratuïta repressió genuïna.
......

......
Em fascina quan anomeneu el Parlament de Catalunya com el Parlament de la Ciutadella. Sospito que us fascina anomenar-lo així, i que serà en honor al record de l'insigne recinte militar. Veig que esteu molt ben assabentat de les consideracions elitistes dels nazis i els independentistes, sempre tan ben avinguts com dignes de ser injuriats, tanmateix pel mateix preu podem concloure que els que esteu en possessió de la veritat, la senyora Laura S inclosa, no feu discriminacions de catalanitat, fins al punt que obligueu a tots els catalans, bons i dolents, a ser espanyols els hi agradi o no. Tanta generositat impositiva té una raó superior, la vostra tasca i capacitació és la de discriminar entre bons i dolents.

José-Josep Borrell, de La Pobla-Puebla de Segur, és un català arrelat a Madrid i a París, una ànima del tot espanyola i jacobina. Raül Romeva va venir a Catalunya quan tenia nou anys i hi va arrelar. Antonio Baños va néixer a Nou Barris, el rebost dels vots esquerrans i socialistes, que, vés per on, privats com estan en aquest país de tota promoció de la única veritat nacional, inexplicablement s'han passat en massa al neo-espanyolisme dels neo-liberals de Ciutadans. El segon cognom d'en Baños és Boncompain, haureu d'investigar d'on prové el patronímic ja que domineu el tema. Nasqués al barri que nasqués, l'home s'ha compromès amb el país on viu sense abandonar l'esquerra. I ja que hi som posats, podem esmentar el cas del ministre Rafael Catalá que, malgrat el nom, això sí amb l'accent ben tancat i castellà, de català no en té res, ni en vivència ni en sentiment. Sigui com sigui, vos que sou tant intel·ligent ja hauríeu de saber que el nom no fa la cosa.
.......

....
Sobre les profunditats de la qüestió haureu de considerar la qualitat autèntica de la secularitat, la cimentació, el bé comú, la pau i ... el principi de subsidiarietat. El famós principi de subsidiarietat devia estar de vacances per Joan Pau II, i suposo que per la Conferència Episcopal Italiana, quan el Vaticà va reconèixer a Croàcia i Eslovènia, abans que ningú, com a estats independents el 13 de gener de 1992. Hem de suposar que la condició de catòliques de les dues nacions no va suposar cap tracte de favor. I si anem més enrere en els temps, trobarem al Papa Pius IX que va perdre els Estats Pontificis, amb principi de subsidiarietat inclòs, a mans dels italians. La seva reacció no va ser tan fervorosa amb Itàlia com la de Joan Pau II i companyia, doncs no es va estar de no reconèixer Itàlia, ni de no establir-hi relacions diplomàtiques, a més, va excomunicar al rei Victor Manuel II i va prohibir als catòlics, sota severes penes, participar en la vida política italiana. Gairebé res, qüestió de subsidiarietats.

El que passa amb el principi de subsidiarietat, simplement, és que no es pot anteposar al principi d'igualtat. Tots sabem que les nacions existeixen i desapareixen un dia o un altre, però, ara mateix, pel que fa al cas, després de totes les adversitats, la nació catalana està viva en el cor de molta gent i es reivindica democràticament. I, agradi o no, això és així. No es pot negar la consideració de nació a Catalunya quan una massa considerable de població ho viu, ho sent i ho afirma en la seva vida quotidiana, malgrat totes les prohibicions. Les negacions no són veritats per si mateixes, segons uns interessos determinats, per més poderosos que siguin, i menys quan neguen les evidències de la realitat. Una nació té el dret d'estar en peu d'igualtat amb les altres, i no pas reprimida a un estat inferior i subjugat. Sense igualtat no hi pot haver llibertat, i sense llibertat no hi pot haver fraternitat ni subsidiarietat.

Parlant de donar raons :

Per què els de la Padània són feixistes i els d'aquí nazis ? Tothom sap que els franquistes i falangistes,començant pel Cuñadísimo Serrano Suñer, grans valedors de la indissolubilitat espanyola, foren uns grans amics i admiradors dels nazis, almenys fins que per oportunisme se'n varen oblidar, de cara a la galeria, el 1945, . Hem d'anomenar falangistes i nazis a tots els espanyolistes de la indissolubilitat ? Potser sí a qui en vulgui copiar els mètodes repressius que, de fet, ja inspira i incorpora el terme. Aquest mantra generalitzat d'anomenar-nos nazis no és res més que un tòpic trivial que no té ni cap ni peus, fill precisament de les pràctiques de Joseph Goebbels, i que produeix vergonya aliena. Per acabar, no cal que ens recordeu la condemna de Pius XI al nazisme, la vostra obsessió contínua i capital, serà millor, per aclarir les coses definitivament, aconseguir de Francesc I, o el proper Papa, la condemna per immoral de la nació catalana per la seva pretensió de ser tal.

Laura S19 de octubre de 2015, 0:23

Sembla que vós porteu unes ulleres de cul de got, preneu la tolerància per relativisme i la intolerància per catolicisme. Així és, preneu la temprança o mansuetud per flaquesa o covardia. Tal com la passió o intransigència per enteresa o coratge. Unes conclusions i confusions més pròpies de beneits que de beneïts.

A Laura S19 de octubre de 2015, 0:31

Pel que fa al mantra, tan ximple com autoritari, del DNI, ens resumeix el nivell dels seus raonaments.

Si un dia us fiquessin dins una presó, llavors seríeu una presonera, amb raó o sense, amb culpa o sense, seríeu una presonera i prou. I si volguéssiu sentir-vos lliure i innocent, vós mateixa, però no seríeu res més que una presonera.

Però com que no sou dins cap presó, ara us podeu permetre condemnar a tothom que sigui dins una presó i sentir-vos, amb tota l'emoció insolent, la Jutgessa Major del Regne de la Raó.

No tengo muy seguro de tener que responder a semejante lista de dislates. El señor anónimo (el padre anónimo, el monjo anónimo, o el separatista anónimo tout courtm, bien pudiera ser tres en uno) de acuerdo con la consigna secesionista intenta contraponer lo que se manifiesta --la identidad moral del secesionismo con el nazismo en el Principado-- con una contraposición (?) con el Franquismo. ¿Y a mí qué me cuenta usted del franquismo? Ese argumento peregrino se esgrime como si fuera un logro dialéctico cuando es una palmaria imbecilidad.

Se torna glorioso cuando reparte carnéts de catalanidad como un Pujol cualquiera. llega incluso a aducir el mismo argumento que Pujol para negarle a Borrell su catalanidad. Cuando el ladrón confeso --no pagar lo que se debe es robar-- le dijo a Borrell que había nacido en Cataluña pero no era catalán, éste le repuso ¿Y usted qué se ha creído? ¿Quién es usted para decir quién y quién no es catalán? Anónimo, su camino está muy trillado.

Glorioso es también el anónimo cuando afirma que Borrell, por seguir con el ejemplo paradigmático, ha pasado su vida en Madrid. Como todo secesionoista carece de conocimientos medios, que voy a intentar colmar. Borrell es catedrático. Y para muchos catedráticos, el culmen de su carrera está en la Politécnica de Madrid, en la Complutense o en la Autónoma de Madrid. Ha ocurrido así con notables figuras de Cataluña, como mi respetado y admirado amigo el PadreAlbeert Dou Mas de Xexàs, catedrático de la Complutense y de Caminos de Madrid. ¿No era catalán Dou, que se pasó toda su vida, hasta la jubilación en Madrid? Si conociera el elenco de profesionales de primer rango dispersos por el resto de España y del extranjero se sorprendería y no les faltaría el respeto con semejantes enunciados. Ya lo sabe mi amigo catedrático de la Laguna y eximio astrofisico del Instituto de Canarias. No es catalán, lleva muchos años, toda una vida, en las islas.Lo que hay que leer.

A JMVG 20 de octubre de 2015, 14:02

Jo sí que estic ben segur que la vostra resposta engloba el caràcter executiu, legislatiu i judicatiu de tot un poder impositiu. La identificació moral que es manifesta dins la vostra dialèctica és tan gratuïta com delirant, potser la podríeu discutir amb els vostres companys d'insolubilitat del ram franquista o falangista, a veure què hi diuen. No estaria malament que féssiu una tesi doctoral de com es vincula el nazisme amb l'independentisme català, a veure si podeu elevar el mantra a la categoria de raonament, lluny del plantejament demagògic del repetiment repetit i repetitiu d'un lloro.
Per quins set sous us atorgueu el dret a entaforar la reivindicació de la nació catalana dins el nazisme ?
Espanya va ser governada ( a fi de bé ?) llargament per un règim afí als nazis (també ho negareu ? ) i encara és hora que els seus polítics se n' avergonyeixin com fan els alemanys.

No cal que repartiu glòries des del nacionalisme inconfés. En feu prou, i de sobres, engaltant a tot català vivent, i no vivent, la seva condició immortal d'espanyol. I és que us el teniu ben cregut aquest dret exclusiu de nació, encara que tot sovint heu de recórrer a l' "ordeno y mando".

Per entendre a qui se us adreça primer heu d'aprendre a escoltar, no pas a interpretar des del vostre cor que us ofusca la ment. Em sembla molt bé que admireu la universitat de Madrid, amb tots els seus catedràtics eminents, presents allà o escampats arreu, inclosos tots els vostres amics i coneguts. Però si paréssiu més atenció a l'interlocutor i no fóssiu tan susceptible, hauríeu d'haver entès que he enunciat clarament que Borrell és un jacobí entregat a la nació espanyola. Evidentment hi haurà ajudat més la seva llarga carrera a Madrid que no pas el seu pas fugaç per Califòrnia. Qui falta el respecte és qui tergiversa els enunciats.Si rellegiu el que he escrit veureu que poso " ...és un català arrelat a ...". En fi, es veu que a banda d'imposar la nacionalitat espanyola tant si com no, també teniu dret a manipular el que hom escriu, i per descomptat a diferenciar entre bons i dolents.

Mi argumentacion final a los de la madrassa (la voluntad de un pueblo), Podemos, la CUP. Otros totalitarios.

Una idea “subjetiva”, la queréis pasar por “absoluta”. Y se os llena la boca de la palabra libertad. Que bien que se os da la mentira. Cierto que el nacionalismo ha ido introduciendo la toxina a pequeñas dosis. Por la espalda, de forma silente. En tiempos de Tarradellas, no os hubierais atrevido a declarar el derecho a decidir, inexiste en el derecho internacional, europeo y español.
El “queconyoeslaudef”, junto con la Esglèsia suscriben la ideología de Prat de la Riba: un sentimiento evocador de un pueblo mítico. Hay que encarnarse en el mito y a quien no la guste, peor para él. No tiene opción, sin derechos. Y la Esglèsia aplaudiendo. Y se olvidaron del pueblo real: la xarneguería. Xarneguería que intoxicada convenientemente se ha reencarnado para la causa del mito.

La “verdad universal”, es acumulable por muchos, porque pertenece a todos, al pueblo real.
Cuando se renuncia voluntariamente a aceptar la verdad universal, pasa que vuestra libertad subjetiva que vendéis como libertad sin límites, se convierte en el camino de consagración de la tiranía, “TIRANIA”.
Ideologías voluntaristas que ponen al estado por encima de la persona, anulándole su dignidad representada por su libertad. Por ello, ninguna de estas ideologías es cristiana.
Pero que bien mentís, tiranos, calificando a otros como los del “ordeno y mando”.
Afortunadamente la experiencia histórica con todas sus víctimas ya os califico.
Ya no podéis engañar. Ya no podéis engañar. Ya no.

“Verdad absoluta”: confunde realidad con percepción
“Verdad universal”: intenta que la percepción capte la realidad, es una conformidad de las cosas consigo mismas

Por favor, dejen de exacerbar los ánimos de Laura. Van a destruir la labor que pacientemente, con muchas lágrimas de por medio, llevé a cabo en mi buena amiga.

Laura, te suplico, no te ofusques con esta gente. No vale la pena que pierdas esa serenidad que juntos conseguimos que tuvieses.

A l' Anónimo 20 de octubre de 2015, 22:04

No és el meu desig exacerbar els ànims de ningú, ans refutar els arguments que considero ofensius.

A Laura S 20 de octubre de 2015, 20:37


La meva rèplica, també final si us sembla bé.

El nacionalisme espanyol no s'ha estat d'introduir-se en aquest país obertament i traumàtica, ja sigui sota la crosta de dictadures personals o democràcies parlamentàries. El mal anomenat "dret a decidir", en realitat, no és sinó el dret a l'autodeterminació. El dret a l'autodeterminació és un principi fonamental dels drets humans, aquests drets es posseeixen independentment de quina sigui la situació legal o jurídica del país o regió en el que hom habita. En dret internacional el dret a l'autodeterminació és un dret de ius cogens (de dret imperatiu). No crec que sigui gaire digne, ni elegant, per part seva argumentar amb sentències com les de "... no os hubierais atrevido... ", i més quan una llarga dictadura havia eixordat el poble que tot just començava a reaccionar.

La ideologia de Prat de la Riba us té ben encaterinada. Però podríeu, per variar, prendre atenció al pensament de coetanis, tal com fou Ramiro de Maeztu, segur que el trobeu modèlic, però no hi aprofundiu massa que al final poden sortir el voluntarisme i Nietzsche en persona. I per arrodonir-ho, podeu rematar amb el seu protegit, el també català Eugeni d'Ors, que va passar de col·laborar amb el puixant nacionalisme català a incorporar-se al nacionalisme espanyol més contundent, fins a reconvertir-se en Eugenio. Segur que la trajectòria del personatge ha de ser equiparable a una conversió al cristianisme.

El mite espanyol de l'origen, poble i idioma comuns prové del mandat del seu poder constituït des de fa temps, el que contínuament ens vol engalipar. Els mites espanyols fa segles que contaminen les institucions i l'educació. L'origen de l'espanyolisme comença a prendre forma al segle XVII i rau en la idea dels castellans, no del tot reeixida, de formar una única nació a tot el territori que en l'època romana s'anomenava Hispània.

No sé a sant de què el poble és més real quan es tracta de la immigració castellana, xarnegueria (sic), en lloc dels aborigens. Es veu que els emigrants espanyols tenen el dret i el deure de preservar i exportar els seus mites, mentre els autòctons catalans, sense drets, però sí amb tots els deures, han de renunciar als seus. Per ordre de les "autoridades nacionales" els indígenes s'han d'adaptar a la cultura dels nouvinguts, privilegiada simplement perquè és la mateixa a la que pertanyen les "dichas autoridades". Increïble. I, per postres, no tenim dret a tenir idees pròpies, doncs si fugim del jou espanyol perdem la llibertat i naveguem en la falsedat. Ens devem al Déu espanyol. Inconcebible.

Pel que afirmeu, teniu una greu distorsió en la percepció de la realitat. Percebeu la realitat conforme a vós mateixa, no pas en ella mateixa, no us equivoqueu. Em sembla que la vostra veritat particular la voleu exportar arreu, fins a la universalitat.

Seguint el vostre raonament, veig que enuncieu la veritat absoluta com antropocentrisme i la llibertat personal com a llibertinatge. Abans de confondre la llibertat dels altres amb la tirania, més us val que reflexioneu, superant els dogmatismes, quanta arbitrarietat us inspira. Si és anticristià anul·lar la llibertat posant l'estat per damunt de la persona, podríeu començar per deixar d'imposar la vostra nació al proïsme.
I quan feu el recompte de víctimes no us deixeu pas les de cap banda.

La veritat autèntica és tan absoluta com universal. La mentida no és res més que l'adulteració de la veritat.

https://youtu.be/SK8EoStYC_c

También la interpretación del Himno de la Virgen del Pilar por su Capilla de Música.
https://www.youtube.com/watch?v=XOu5LcDq9p8

Semejante pena de excomunión implicaría la excomulgación, es decir, no poder comulgar.

La excomunión se aplica para cuestiones graves, como negar o poner en duda pertinazmente las verdades divinamente reveladas, o por realizar abortos o por otras conductas graves.

Parece que se haría una excomunión a través de un procedimiento, no sería de forma automática por razón de la gravedad del hecho.

Germinans Germinabit sí podría ser objeto de un anatema realizado por el propio Pontífice Romano, pero se salvan porque como en Barcelona no creen en el Pontificale Romanum al ser preconciliar, pues eso.

Éste sería el terrible rito de anatemización pontifical:

Quia GERMINANS GERMINABIT diabolo suadente, christianum promissionem, quam in Baptismo professus est, per apostasiam postponens, Ecclesiam Dei devastare, ecclesiastica bona diripere ac pauperes Christi violenter opprimere non veretur; idcirco solliciti, ne per negligentiam pastoralem pereat, pro quo in tremendo judicio, ante Principem Pastorum Dominum nostrum Jesum Christum rationem reddere compellamur, juxta quod Dominus ipse terribiliter comminatus dicens: Si non annuntiaveris iniquo iniquitatem suam, sanguinem ejus de manu tua requiram, monuimus eum canonice, primo, secundo, tertio, et etiam quarto, ad ejus malitiam convincendam, ipsum ad emendationem, satisfactionem, et poenitentiam invitantes, et paterno affectu corripientes.

Ipse vero, proh dolor! monita salutaria spernens, Ecclesiae Dei quam laesit, superbiae spiritu inflatus, satisfacere dedignatur. Sane praeceptis Dominicis atque Apostolicis informamur, quid de hujusmodi praevaricatoribus agere nos oporteat. Ait enim Dominus: Si manus tua vel pes tuus scandalizat te, abscinde eum, et projice abs te.

Et Apostolus inquit: Auferte malum ex vobis. Et iterum: Si is qui frater nominatur, est fornicator, aut avarus, aut idolis serviens, aut maledicus, aut ebriosus, aut rapax, cum ejusmodi nec cibum sumere. Et Joannes prae ceteris dilectus Christi discipulus, talem nefarium hominem salutare prohibet, dicens: Nolite recipere eum in domum nec AVE ei dixeritis.

Qui enim dicit illi AVE, communicat operibus ejus malignis. Dominica itaque atque Apostolica praecepta adimplentes, membrum putridum et insanabile, quod medicinam non recipit, ferro excommunicationis ab Ecclesiae corpore abscindamus, ne tam pestifero morbo reliqua corporis membra, veluti veneno inficiantur. Igitur quia monita nostra, crebrasque exhortationes contempsit, quia tertio secundum Dominicum praeceptum vocatus, ad emendationem, et poenitentiam venire despexit, quia culpam suam nec cogitavit, nec confessus est, nec missa legatione excusationem aliquam praetendit, nec veniam postulavit, sed diabolo cor ejus indurante, in incoepta malitia perseverat, juxta quod Apostolus dicit:

Secundum duritiam suam, et cor impoenitens thesaurizat sibi iram in die irae: idcirco eum cum universis complicibus, fautoribusque suis, judicio Dei omnipotentis Patris, et Filii, et Spiritus Sancti, et beati Petri principis Apostolorum, et omnium Sanctorum, necnon et mediocritatis nostrae auctoritate, et potestate ligandi et solvendi in coelo et in terra nobis divinitus collata, a pretiosi Corporis et Sanguinis Domini perceptione, et a societate omnium Christianorum separamus, et a liminibus sanctae matris Ecclesiae in coelo et in terra excludimus, et excommunicatum et anathematizatum esse decernimus; et damnatum cum diabolo, et angelis ejus, et omnibus reprobis in ignem aeternum judicamus; donec a diaboli laqueis resipiscat, et ad emendationem, et poenitentiam redeat, et Ecclesiae Dei, quam laesit, satisfaciat, tradentes eum satanae in interitum carnis, ut spiritus ejus salvus fiat in die judicii.